diumenge, 2 de març del 2008
dimecres, 27 de febrer del 2008
Exemple de presentació
Aquesta és una manera de posar la fotografia al blog de escoles en xarxa. Pero si diu Clara que no es poden posar fotos amb el text... crec q aquesta manera no servix. Es una possibilitat pero es que no m' he adonat d com era aixo de escoles en xarxa, ya ho vorem. (que ningu em critique per la meua ortografia perque he escrit rapid)
dimecres, 13 de febrer del 2008
Nudisme per Oscar Requena
És un tema del qual es parla poc i quan es parla no es fa seriosament. Al nostre país el nudisme és només admissible a les platges, però per ser una acció tan poc freqüent, la societat no la veu amb bons ulls.
Si ja a la dècada dels cinquanta, dones amb tant de prestigi com ara Marujita Díaz o Carmen Sevilla varen ser trobades fent nudisme a la platja i no fou un escàndol massa gran, per què ara, en el segle XXI, ens sorprén veure gent totalment nua a les nostres platges? És qüestió d’estètica? D’ higiene? Jo pense que és un problema de vergonya i d'un sentiment d’ odi cap a la nostra raça humana.
No m’ explique per què a l’ estiu, quan la gent pateix lipotímies, no es despulla totalment al mig del carrer abans de desmaiar-se. El pensament, tan antiquat, és conseqüència de la dictadura franquista que pesa encara massa sobre la nostra societat, per això crec que despullar-nos d’ aquestes idees no resultarà una tasca fàcil.
Allò més natural és defensar el nudisme en qualsevol context ja que, a la societat d’igualtat on vivim, si una persona quan té set beu aigua, per què una persona quan té calor no es pot despullar, siga on siga?
Oscar Requena
2º Batx.
No m’ explique per què a l’ estiu, quan la gent pateix lipotímies, no es despulla totalment al mig del carrer abans de desmaiar-se. El pensament, tan antiquat, és conseqüència de la dictadura franquista que pesa encara massa sobre la nostra societat, per això crec que despullar-nos d’ aquestes idees no resultarà una tasca fàcil.
Allò més natural és defensar el nudisme en qualsevol context ja que, a la societat d’igualtat on vivim, si una persona quan té set beu aigua, per què una persona quan té calor no es pot despullar, siga on siga?
Oscar Requena
2º Batx.
dimarts, 12 de febrer del 2008
Crisi professional entre el professorat.
En l'actualitat, l'educació és un àmbit que està deixant-se cada vegada més apartat, i es dóna més importància a altres activitats menys valuoses per al nostre futur;la qual cosa coporta una crisi professional entre el professorat.
La passada matinada, a la porta de l'institut d'educació secundària Carles Salvador, va tindre lloc un esdeveniment de vandalisme. El cotxe del director va ser destrossat. No se sap qui va ser el causant d'aquesta acció malgrat haver interrogat l'alumnat de l'institut.En el procés de recollida d'informació,hem conclòs que molts alumnes són agressius i no pareix que tinguen vergonya a l'hora de faltar el respecte al professorat.
Aquesta actitud afavoreix una crisi professional entre el professorat, ja que hem aconseguit que els alumnes ja no tinguen educació; a les aules es donen situacions de desordre, escàndol...Cada vegada són més els joves que no volen estudiar, però que tampoc deixen fer-ho a la resta amb la seua falta d'atenció i de comportament a classe.
Veiem els professors com a culpables d'aquest problema però, qui és el vertader culpable?. Hem arribat a un moment en el qual és més important un partit de futbol que preparar les classes que es donaran al dia següent, hem arribat a un terme on tots improvisem la feina.
Els polítics veuen la política com una meta de discussió i continu conflicte; ja no és aquell àmbit capaç de millorar la nostra societat i les nostres formes de viure.
La dedicació a l'educació cada vegada es redueix més i nosaltres no ens imposem en contra del govern. Volen que estiguem callats i contents per l'educació tan fàcil que ens donen, una formació insuficient.
L'única solució que es pot prendre és posar més atenció en aquest àmbit i així poder terminar amb aquesta crisi que afectarà a l'organització del nostre futur. Ara el problema afecta al professorat, però en un futur ens afectarà a tots.
diumenge, 3 de febrer del 2008
Nadal a l'americana
El nadal sempre ha sigut una època de bondat en la qual la gent donava el millor d' ella mateixa i era més solidària que la resta de l’any. Una època en què allò principal era estar amb la família per recuperar, d’alguna manera, aquell temps desaprofitat durant la resta de l’any.
Però, avui en dia, el nadal s’ha convertit en una cosa completament distinta. Aquella solidaritat amb els desproveïts, aquella atmosfera conciliadora ha devingut en una voràgine consumista on es competeix amb amics i familiars per fer el regal més car, oblidant així el vertader esperit nadalenc.
Perquè, senyores i senyors, cal no oblidar que el nadal rememora el naixement del nostre senyor Jesús i que, per tant, ha de ser una època d’alegria i familiaritat. És clar, a tots ens agraden els regals cars, però el consumisme s’ha apoderat d’aquesta festa per a convertir-la en un retrat del capitalisme que governa la nostra societat, deixant així de costat el caire religiós d’aquestes festes.
El més greu, però, és que a causa de la globalització i de l’imperialisme econòmic nord-americà, tampoc no celebrem l'arribada d’ Els Tres Reis Mags, sinó la d’un ancià amb sobrepés que beu coca-cola.
Però és més fàcil ser egoista i competir amb els altres per fer el regal més car que compartir allò que tenim amb els més necessitats. I és que oblidem les nostres tradicions amb una facilitat increïble, ja que és més senzill fer cas a les campanyes publicitàries de les multinacionals; després de tot, per a què pensar si ja hi ha gent que ho fa per nosaltres?
Però, avui en dia, el nadal s’ha convertit en una cosa completament distinta. Aquella solidaritat amb els desproveïts, aquella atmosfera conciliadora ha devingut en una voràgine consumista on es competeix amb amics i familiars per fer el regal més car, oblidant així el vertader esperit nadalenc.
Perquè, senyores i senyors, cal no oblidar que el nadal rememora el naixement del nostre senyor Jesús i que, per tant, ha de ser una època d’alegria i familiaritat. És clar, a tots ens agraden els regals cars, però el consumisme s’ha apoderat d’aquesta festa per a convertir-la en un retrat del capitalisme que governa la nostra societat, deixant així de costat el caire religiós d’aquestes festes.
El més greu, però, és que a causa de la globalització i de l’imperialisme econòmic nord-americà, tampoc no celebrem l'arribada d’ Els Tres Reis Mags, sinó la d’un ancià amb sobrepés que beu coca-cola.
Però és més fàcil ser egoista i competir amb els altres per fer el regal més car que compartir allò que tenim amb els més necessitats. I és que oblidem les nostres tradicions amb una facilitat increïble, ja que és més senzill fer cas a les campanyes publicitàries de les multinacionals; després de tot, per a què pensar si ja hi ha gent que ho fa per nosaltres?
dissabte, 2 de febrer del 2008
El valencià és una llengua diferent?
Cree aquesta nova entrada perquè puguem parlar sobre el llibre de valencià abans que siga l' examen.
El llibre té quatre parts:
Narracions:
És una part que conta amb accions quotidianes el problema que existeix a la nostra comunitat. Es llig molt ràpidament i em pareix una bona forma per a enganxar el lector.
Contextualitzacions:
Encara que també dóna exemples que et fan pensar com "Per a ofrenar" és un poc més avorrida que la primera i es fa més encara a l'hora de parlar tant del nacionalisme.
Reflexions:
És, per a mi, la part MÉS AVORRIDA de tot el llibre, només fa que criticar els diversos partits polítics i finalment ja no saps què és allò que vol expressar l'autora o almenys a mi no m'ha quedat massa clar (si algú pot que m'ho explique).
Explicacions:
Només m'he llegit "llengües i dialectes" i he de dir que m' ha paregut una bona explicació ja que l'autora (gràcies a Déu) no ha donat valors personals, la qual cosa ja m'estava cansant. Quan acabe el llibre donaré una altra opinió.
Ara faig unes preguntes (sobretot per a qui ja s'haja llegit tot el llibre):
L'autora explica objectivament la història de la llengua valenciana?
Esteu d'acord amb tot el que expressa?
El llibre té quatre parts:
Narracions:
És una part que conta amb accions quotidianes el problema que existeix a la nostra comunitat. Es llig molt ràpidament i em pareix una bona forma per a enganxar el lector.
Contextualitzacions:
Encara que també dóna exemples que et fan pensar com "Per a ofrenar" és un poc més avorrida que la primera i es fa més encara a l'hora de parlar tant del nacionalisme.
Reflexions:
És, per a mi, la part MÉS AVORRIDA de tot el llibre, només fa que criticar els diversos partits polítics i finalment ja no saps què és allò que vol expressar l'autora o almenys a mi no m'ha quedat massa clar (si algú pot que m'ho explique).
Explicacions:
Només m'he llegit "llengües i dialectes" i he de dir que m' ha paregut una bona explicació ja que l'autora (gràcies a Déu) no ha donat valors personals, la qual cosa ja m'estava cansant. Quan acabe el llibre donaré una altra opinió.
Ara faig unes preguntes (sobretot per a qui ja s'haja llegit tot el llibre):
L'autora explica objectivament la història de la llengua valenciana?
Esteu d'acord amb tot el que expressa?
dimarts, 29 de gener del 2008
Nudisme, eixe gran desconegut
Ja els nostres avantpasats, fa milions d’anys, tenien una cosa en comú: anaven tot el dia per la selva completament nus i, això mateix és el que vull reivindicar.
Personatges tan importants en la vida social com ara, Zapatero, Rajoy, Carmen de Mairena, Llamazares, Falete, la bruixa Lola i, fins i tot, el rei estan a favor del nudisme. Per no parlar de grans artistes del cinema com ara, Eddy Murphy, Will Smith, Kunta Kinte, que en el seu país han començat a fer campanyes a favor d’aquesta gran doctrina.
En comparació amb altres països, com ara l’Afganistan o l’Aràbia Saudí, el nostre país es podria dir que està endarrerit. En aquestos llocs, la dona pot anar pel carrer tranquil·lament nua sense que ningú li faça res. Per altra banda, el 95% dels enquestats, donarien suport a un canvi de la llei. Aquestes dades han sigut contrastades entre diferents companyies implicades en el cas "malaya" , com són refrau i totfrau.
Us preguntareu quins avantatges tindria aquesta reforma, ara doncs, us les contaré totes. En primer lloc, les botigues de roba no existirien o n'existirien poquíssimes, per tant, aquests diners que gastem en roba els podríem utilitzar per comprar altres coses, la pobresa s'acabaria. Una altra raó seria, ni més ni menys, que podríem parlar de sexe de la forma més natural. La gent, tindria moltíssima més higiene, i per últim, però no per això menys important, gaudiríem de la sensació de pler que dóna una ràfega de vent per "les parts sensibles".
L'altra cara de la moneda és que tenim un enemic. Aquest enemic és l'Església. La corrupta Església. Aquesta diu que el nudisme és immoral; jo crec, que és encara més immoral prohibir els matrimonis homosexuals. Jo em pregunte el perquè de no voler que dos persones del mateix sexe que s'amen no poden casar-se, en canvi una parella que es casa per compromís i, a més, als dos dies es divorcia sí que pot. No ho entenc.
En conclusió, no feu cas a aquesta "secta" i feu com els nostres avantpassats, que tindreu avantatges, us ho promet.
Personatges tan importants en la vida social com ara, Zapatero, Rajoy, Carmen de Mairena, Llamazares, Falete, la bruixa Lola i, fins i tot, el rei estan a favor del nudisme. Per no parlar de grans artistes del cinema com ara, Eddy Murphy, Will Smith, Kunta Kinte, que en el seu país han començat a fer campanyes a favor d’aquesta gran doctrina.
En comparació amb altres països, com ara l’Afganistan o l’Aràbia Saudí, el nostre país es podria dir que està endarrerit. En aquestos llocs, la dona pot anar pel carrer tranquil·lament nua sense que ningú li faça res. Per altra banda, el 95% dels enquestats, donarien suport a un canvi de la llei. Aquestes dades han sigut contrastades entre diferents companyies implicades en el cas "malaya" , com són refrau i totfrau.
Us preguntareu quins avantatges tindria aquesta reforma, ara doncs, us les contaré totes. En primer lloc, les botigues de roba no existirien o n'existirien poquíssimes, per tant, aquests diners que gastem en roba els podríem utilitzar per comprar altres coses, la pobresa s'acabaria. Una altra raó seria, ni més ni menys, que podríem parlar de sexe de la forma més natural. La gent, tindria moltíssima més higiene, i per últim, però no per això menys important, gaudiríem de la sensació de pler que dóna una ràfega de vent per "les parts sensibles".
L'altra cara de la moneda és que tenim un enemic. Aquest enemic és l'Església. La corrupta Església. Aquesta diu que el nudisme és immoral; jo crec, que és encara més immoral prohibir els matrimonis homosexuals. Jo em pregunte el perquè de no voler que dos persones del mateix sexe que s'amen no poden casar-se, en canvi una parella que es casa per compromís i, a més, als dos dies es divorcia sí que pot. No ho entenc.
En conclusió, no feu cas a aquesta "secta" i feu com els nostres avantpassats, que tindreu avantatges, us ho promet.
Quin Nadal volem? per David LLobell
Compra, gasta i malgasta. Aquest és el missatge amb el qual ens bombardegen a l’època de Nadal, i més o menys dissimuladament, ens intenten convéncer que si no cremem la nostra targeta de crèdit, serem infeliços, i la majoria de vegades ho aconsegueixen. Per tant, l' objectiu és comunicar a la societat: compra i seràs feliç i passaràs uns nadals molt bonics.
Només cal acudir a algun dels nombrosos centres comercials i observar la quantitat de gent que hi acudeix, encendre el televisor i observar i sentir el cúmul d’imatges i missatges publicitaris, que és el que jo mateix comprove diàriament. A més, un 80% de la població gasta més de 600 euros per Nadal i 4 de cada 5 habitants visita més de 3 vegades a la setmana el centre comercial, les estadístiques parlen a soles. I és que cada vegada s’identifica més el Nadal amb el comunisme excessiu; regals, menjar per menjar, llums i més llums encesos sense necessitat, i actualment, no està el món com per a tirar coets i malgastar els pocs recursos que hi queden.
En conclusió, la gent s’ha quedat amb la part consumista del Nadal, i sols cal sortir al carrer per adonarse’n. Cal restablir un Nadal més tradicional i esborrar la “nova”, que no bona, visió del Nadal.
David Llobell Bartual
Només cal acudir a algun dels nombrosos centres comercials i observar la quantitat de gent que hi acudeix, encendre el televisor i observar i sentir el cúmul d’imatges i missatges publicitaris, que és el que jo mateix comprove diàriament. A més, un 80% de la població gasta més de 600 euros per Nadal i 4 de cada 5 habitants visita més de 3 vegades a la setmana el centre comercial, les estadístiques parlen a soles. I és que cada vegada s’identifica més el Nadal amb el comunisme excessiu; regals, menjar per menjar, llums i més llums encesos sense necessitat, i actualment, no està el món com per a tirar coets i malgastar els pocs recursos que hi queden.
En conclusió, la gent s’ha quedat amb la part consumista del Nadal, i sols cal sortir al carrer per adonarse’n. Cal restablir un Nadal més tradicional i esborrar la “nova”, que no bona, visió del Nadal.
David Llobell Bartual
divendres, 18 de gener del 2008
Benvinguts al blog de Valencià
Només volia donar-vos la benvinguda i desitjar-vos que aprofiteu al màxim les possibilitats d'Internet!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)